Castellet, amb respecte

Avui s'ha mort, als 87 anys, l'editor més influent en llengua catalana: Josep Maria Castellet. 

Només conéixer la trista notícia he iniciat la relectura de les seues Memòries confidencials d'un editor, publicades fa un parell d'anys a Edicions 62, i a les primeres pàgines ja dóna uns consells valuosos sobre l'ofici d'editor. Al seu parer, un director literari ha de ser "un ull, un nas, una orella i una mà: també, certament, un cervell i un savoir faire social". I n'aporta l'explicació:

• L'ull no sols per llegir els originals, sinó també i sobretot per "copsar la mirada furtiva dels autors candidats a la publicació d'un llibre quan t'expliquen alguna mentida"
• El nas per flairar constantment "els originals, sens dubte, però també els autors, el gerent de l'empresa i, per si de cas, el Consell d'Administració; però, sobretot, l'aire del temps"
• L'orella (l'oïda) "per escoltar tot el que es diu referent a l'ofici, als llibres publicats, a les malevolences dels competidors..."
• La mà ha de ser una mà esquerra i sensual: "esquerra per tal de saber manipular les complexitats del món literari, i sensual per tal de saber acariciar i tocar els manuscrits"
• Resta el savoir faire, el tracte social: "davant un autor que presenta un original no hi ha més que una actitud possible: el respecte [...] Sense respecte no hi ha una possible relació humana"

A l'obra hi comparteix molts més consells savis ("l'ofici no s'ensenya, s'aprén", "una característica indefugible de l'ofici és l'esponjositat"...). Continuarem aprenent del seu exemple. Descanse en pau.