2014, un any de gestes

Grafitti de Bansky al mur que rodeja Palestina.

Fa tot just un any pronosticàvem que el 2013 seria (molt) millor que el 2012 que aleshores abandonàvem. A hores d'ara, no sabria dir si l'encertàrem o no: el 2013 ha esta un any molt, molt dur. Per sort, ja acaba. I no acaba malament del tot, perquè aquests 365 dies ens han servit per començar la reconstrucció que segueix tota desfeta. 

En el terreny professional, l'herència del 2013 ens ha portat a engegar col·laboracions docents amb la UOC; hem tingut el plaer d'acompanyar autors com Isabel-Clara Simó o Joan Francesc Mira en la promoció dels seus ben recomanables treballs literaris; el Mètode definitiu per tenir fills lectors ha continuat gaudint de bona acollida (ací i ací); han aparegut algunes entrevistes ací i allà; hem iniciat una col·laboració estable amb el suplement Quadern d'El País; hem posat la primera pedra d'un bell edifici de formació de professionals del món de l'edició que construïm a la UIMP; hem llegit grans llibres i hem assessorat diversos autors, editors i institucions que queden en el secret de sumari, però a les quals estic enormement agraït per la seua confiança i per la seua tenacitat. 

Però el més important de tot: ha començat a rodar un projecte del que encara hem parlat molt poc en aquest blog, l'Agència Gesta, mitjançant la qual realitzem serveis editorials integrals, representació d'autors, consultoria editorial i comunicació cultural. A això ens dediquem, si algú ens pregunta. I estem oberts a tot. El primer fruit d'aquesta aventura ha estat la publicació de Tierra de saqueo, de Sergi Castillo, que ja va per la segona edició a Lectio. N'hi ha més projectes en marxa!

En 2013 hem sembrat, també, algunes llavors d'esperança que en els pròxims mesos començaran a donar fruits. Perquè el 2014, n'estic convençut, és l'any dels grans reptes, de les gestes, de les complicitats, de la cooperació, de la reconstrucció, de la reinvenció, de la revolució, si és que cal (i ens cal). Volarem, si el vent ens és favorable, per enlairar-nos més enllà del mur que s'aixeca entorn nostre. Segur que des de dalt tot es veu d'una altra manera. Amb més pau i, qui sap, també llibertat. A la façana dels nostres somnis continua intacta la pintada que ens guia per la vida: "Amor, humor, respecte". Tres premisses que continuarem recordant i conreant cada nou dia de l'any que encetem. Perquè, com Estellés, jo també pense d'una manera humil que ha arribat l'hora...

Bon any!!!

LECXIT del Mètode

Mesos enrere celebràvem ací que El mètode definitiu per tenir fills lectors havia superat les mil descàrregues gratuïtes. Doncs bé, ara la Fundació Jaume Bofill em comunica una altra bona notícia que em fa il·lusió compartir en aquest blog: el llibret en versió física s'està reimprimint, i aviat n'hi haurà 2000 exemplars més per contribuir a fomentar la lectura en l'àmbit familiar dins del programa educatiu LECXIT, que no para de créixer.

Un plaer!!

Maduresa pletòrica (de la LIJ)

És costum que els mitjans culturals (si tal cosa existeix) se'n recorden de santa Rita la literatura infantil quan ens plou el Nadal a sobre. El Mundo publicava fa uns dies un reportatge de Bel Carrasco sobre la literatura infantil i juvenil al País Valencià: "La pletórica madurez de la literatura dedicada a los niños", en el qual ens parla d'alguns àlbums vertaderament atractius i de la revifada del segell (petit, especialitzat, interessant) Versos y Trazos. 

Cap al final hi apareixen declaracions de Joan Carles Garcés (sic), que parla de la socialització, la novel·la gràfica i (ops!) algunes servituds del sistema de recomanacions escolars...

Especialització en Correcció de Català

La UIMP, en col·laboració amb la càtedra Guillem Arnau de Brocar, recupera el Curs d'Especialització en Correcció de Català que, per diversos motius, no es convocava des de fa uns anys. Em complau formar part del nou equip que el farà possible, sota la direcció d'Antoni Furió i amb un gran professional de la correcció, Víctor Xercavins, de professor. 

L'objectiu del curs és aportar a l'alumnat la formació necessària per conéixer el procés de correcció lingüística i tipogràfica de qualsevol tipus de text. El període de prematrícula està ja obert, i les classes (virtuals, amb seguiment personalitzat) començaran el pròxim mes de setembre.

En aquest enllaç trobareu el PDF amb informació completa del curs.
Hi ha més projectes en gestació a la UIMP. Pròximament...

Editar sense editors

"Aquests dies, amb la mort de Schiffrin a 78 anys, hem recordat les seues ensenyances premonitòries, d’una vigència perenne. “La decisió de publicar aquest llibre o un altre ja no depén dels editors, sinó de l’anomenat ‘comité editorial’”, ens deia, "on els financers i els comercials tenen els càrrecs més importants"."

D'això tracta l'últim article publicat al Quadern d'El País: Editar sense editors. Un modest homenatge a André Schiffrin i al que Josep Maria Castellet qualificava com "el millor ofici del món".

Black Books, la sèrie

En una època d'orfenesa televisiva (fan res d'interés, a la tele?) ens aboquem a la xarxa per veure els programes i, sobretot, les sèries que els canals convencionals no ens proporcionen. Així és com, amb 13 anys de retard, he arribat fins a Black Books, una sèrie anglesa ambientada en una llibreria independent de vell amb un propietari i una clientela d'allò més peculiars. 

Us la recomane de totes totes per riure de valent!

Descobrir els orígens

En un moment de contenció (quasi) generalitzada del sector editorial, ens arriben signes de vida des del Nord. A Benicarló, fregant la frontera del país, l’editorial Onada ha creat un nou projecte orientat al món de l’ensenyament: Onada Educació. El primer fruit d’aquesta iniciativa és la col·lecció juvenil “Maremàgnum”, que s’estrena amb el rellançament d’un dels títols més potents d’Enric Lluch: Desprésdel silenci.

El veterà escriptor d’Algemesí ens proposa en aquesta novel·la, distingida amb el premi Ciutat de Sagunt, descobrir la veritat oculta rere un antic misteri familiar. La mort de Natàlia, mare de Joan Queralt, remou en el protagonista vells fantasmes adormits. En capítols alterns, seguim dues trames paral·leles: d’una banda, la investigació quasi detectivesca que emprén Joan per trobar el pare i esclarir els seus orígens; de l’altra, els esforços dels avis adinerats, en temps de la República, per tenir la filla que la natura els havia negat. Qui és realment Natàlia Font? La clau d’una caixa de seguretat al banc aportarà moltes respostes.

Una història d’amor interromput per l’orgull, descrita amb una riquesa lèxica que encomana l’estima per la llengua.

Publicat a Levante-EMV el 7/12/13. 

Mor Schiffrin

Ha mort André Schiffrin (1935-2013), una icona, un referent mundial en la defensa de l'edició tradicional i independent. Trobarem a faltar els seus tocs d'alerta sobre la concentració editorial mundial i les conseqüències pernicioses que exerceix sobre el "mercat" i la literatura mateixa. Però n'hem aprés molt, d'ell. Tant de bo la seua saviesa no es perda i continuen havent editors valents que es mullen i arrisquen.

A banda de (re)llegir els seus treballs (imprescindible L'edició sense editors), us recomane aquesta entrevista al Canal 33 amb Mònica Terribas, on escoltareu coses com aquestes:

"Els grans grups han intentat canviar  les editorials per tractar que siguen rendibles, i això canvia la natura dels llibres que publiquen."

"Hi ha un gran conflicte entre les grans empreses, que volen fer tants diners com siga possible, i els editors tradicionals, que estan interessats en els continguts dels llibres." 

"Per primera vegada en la història, una idea es decideix per la rendibilitat que tindrà. Idees que són diferents interessaran a poques persones, i no trobaran eixida als grans grups. Per això, la naturalesa del que es publica canvia." 

País en negre

Els últims minuts de vida de (Canal) Nou retransmesos per la gran professional de TV3 Empar Marco. 

"Aquesta és la imatge que ha quedat. Una imatge que parla per si mateixa. És el negre, és el buit, és el res, perquè Canal Nou ha desaparegut."

Onada Educació

Enmig d'un panorama editorial que pinta negre, especialment en aquest gran país nostre d'editorials petites, també hi ha esperança i hi ha futur. Hi ha editors que mantenen viva l'empenta i la il·lusió d'ampliar modestament catàleg, d'experimentar amb línies noves que consoliden i eixamplen la seua base lectora. 

Onada Edicions n'és un bon exemple.

Ubicada físicament a Benicarló, Onada Edicions abasta mentalment, amb naturalitat, tot el territori de llengua catalana. Si ens ho miràrem al mapa, de fet, no els hi trobaríem a la perifèria, sinó al bell mig del país, a la frontera entre les comarques de Castelló i les Terres de l'Ebre. I aquest punt de partida, certament singular per a un segell editorial, ha marcat la seua producció fins el moment, amb més de 300 obres de referència sobre el territori més immediat. Una aposta per la difusió patrimonial que continuarà en el futur.

Aquest divendres, en el context de la Plaça del Llibre que s'inaugura precisament avui, es presentarà en societat el nou projecte Onada Educació. No es tracta d'un títol ni d'un autor, sinó d'una línia sencera de publicacions específicament concebuda per al món de l'ensenyament del País Valencià, Catalunya i les Illes Balears, amb propostes literàries des dels cicles d'Infantil fins el Batxillerat i acompanyament didàctic per al professorat. La nova iniciativa s'estrena amb la magnífica novel·la d'Enric Lluch Després del silenci, primer títol de la col·lecció juvenil "Maremàgnum". La seguiran obres de Pep Castellano, Jordi Santasusagna i… Molts altres!

La premsa ja ha començat a fer-se'n ressò del projecte Onada Educació. Demà divendres dia 22, a les 20h, els responsables de l'editorial, juntament amb Enric Lluch, en donaran tots els detalls. Pots unir-te a la festa des d'aquest enllaç de Facebook o sol·licitar informació permanent des d'aquest altre. En aquesta singladura, tothom és benvingut!

Ps.-

I si esteu lluny, posem per cas a Palma, podeu assistir a la presentació dels premis d'aquella ciutat, que enguany ha publicat precisament Onada.

Ciutat literària i dels clàssics

Aquesta tardor de premis al País Valencià té la cita més veterana a la capital de la Safor. Aquest divendres coneixerem els guanyadors dels premis Joanot Martorell de narrativa i Ausiàs March de poesia, que celebren les edicions número 35 i 51, respectivament. El mateix divendres ja es podran veure i adquirir els llibres físicament, atés que el jurat es va reunir aquest estiu i durant les últimes setmanes el Grup 62 ha treballat amb la màxima discreció per tenir-los ja a punt i aprofitar perquè la difusió del nom dels guanyadors es puga traslladar d'immediat en vendes a les llibreries. Una estratègia ben oportuna en els temps de volatilitat mediàtica que corren.

Però el programa dels Premis Literaris Ciutat de Gandia fa dies que es va posar en marxa amb un cicle literari i gastronòmic que ret homenatge a Joan Roís de Corella. 

Aquesta vesprada, a les 19,30h, gaudirem a la casa de la cultura Marqués González de Quirós de la conferència "Literatura i traducció: els clàssics que han fet Europa", a càrrec de Joan Francesc Mira. Una sessió que promet ser extraordinàriament interessant i que coincideix amb l'aniversari de la primera edició, el 1490, del Tirant lo Blanc de Joanot Martorell. Una data que celebrem a la xarxa compartint fragments de llibres i lectures en valencià, amb l'etiqueta #TirantDeLlibres. Una bona ocasió per recomanar, per exemple, l'últim llibre de Joan Francesc Mira: El tramvia groc.

El valor d'un llibre

Fa uns mesos es va constituir l'Associació d'Autors i Autores en Perill d'Extinció (APE), que mobilitza escriptors i il·lustradors preocupats per la situació actual de la literatura infantil i juvenil, especialment pel que comporta la socialització de llibres de lectura. A la seua pàgina web hi trobareu el Manifest fundacional, i hi podeu seguir la ingent activitat de pedagogia i conscienciació que han engegat. 

L'11 de novembre, l'escriptora Maite Carranza, en representació de l'APE, va fer una intervenció molt oportuna davant el conseller Mascarell en un debat precsiament sobre "La socialització mal entesa". El seu discurs, que volta des de fa uns dies per la xarxa, el podeu trobar des d'avui, en versió definitiva, en aquest enllaç.

"L'opinió pública considera que la satisfacció de ser llegit i estimat és suficientment compensadora, i identifica l'escriptor de LIJ amb l'amateur permanent."

Us el recomane, perquè diu veritats com a punys. Hem d'estendre el missatge d'alerta però alhora constructiu que conté aquest document. Dediqueu-li uns pocs minuts i sabreu de què parle. 

"Quin VALOR tenen els llibres i la cultura en el nostre món d'ara?
Quin VALOR li atribueixen les multinacionals de la tecnologia?
Quin VALOR li donem nosaltres?
Quin VALOR transmetem als nostres fills i joves que seran els adults del futur?
D'això estem parlant."

La televisió enemiga (del llibre)

"Les dimensions del delicte de lesa democràcia que cada dia es perpetra als informatius de Canal 9 contra la llibertat d'expressió dels periodistes i el dret dels ciutadans a una informació veraç és tan gran, que no admet discussió."

La frase que encapçala aquest apunt està extreta de La televisió (im)possible, un llibre col·lectiu dels periodistes Juli Esteve, Julià Álvaro, J.M. Alcañiz, Josep López i J.A. Blay publicat el 2000 per 3i4. Aquell any jo acabava els estudis de Periodisme, i la manipulació informativa era un fet constatable i descarat en cada edició del Notícies 9. Hi havia professionals d'aquella casa (i de fora) que ho denunciaven, que es mobilitzaven, que presentaven informes periòdics a l'opinió pública. Però ningú no en feia cas. En teníem prou a no sintonitzar la cadena, i de la manipulació i el desprestigi es va passar al saqueig econòmic. I així, fins l'apocalipsi final al que assistim aquests dies. 

"Reclamem per a Canal 9 uns informatius crítics, compromesos amb la realitat i professionals, al servei de la ciutadania i no del govern de torn."

Propostes de millora imprescindibles fetes en el passat que encara hi som a temps de recuperar en el futur.
Aquesta setmana, al Quadern d'El País, fem un repàs (breu, no pot ser d'una altra manera) de les obres que s'han escrit sobre RTVV i sobre la categoria de "llibre mediàtic valencià", si és que tal cosa ha existit mai per aquestes contrades. 
Podeu llegir l'article en aquest enllaç: "La televisió enemiga (del llibre)". 

El penúltim fracàs

Dissabte, coincidint amb les manifestacions en favor d'una RTVV pública, valenciana, de qualitat… i en funcionament (a cada bugada hi afegim una nova obvietat), recomanàvem a Levante-EMV el llibre col·lectiu Adéu, RTVV, publicat per Publicacions de la Universitat de València.

"Abans d’iniciar-se el judici per l’ERO de RTVV, que va deixar temporalment sense feina vora 1200 treballadors de l’ens, Vicent Climent i Borja Flors van seleccionar i compilar en un volum articles abans dispersos d’una vintena dels afectats. L’objectiu era contar el procés des de dins, en primera persona, sense censures ni manipulacions; i el resultat és una crònica coral del desgavell i la incompetència que va guiar tot aquell procés. La solidaritat, la ràbia, la incomprensió, la reivindicació i alguns desfogaments comprensibles recorren les pàgines d’un testimoni escrit que hui resulta més necessari que mai.Aquesta setmana hem assistit a l’anul·lació per part del TSJ d’aquell ERO, i la resposta covard i cínica de qui ens governa: el tancament “innegociable” de la televisió pública de tots els valencians. Molts treballadors despatxats han tractat d’expiar la seua part de culpa en les pàgines d’aquest llibre que recomanem o en els especials informatius inesperats dels últims dies. Ara ens toca a tota la resta reflexionar també (i actuar!) sobre el “penúltim fracàs de la societat valenciana” que ens alerta el subtítol. Perquè si es consolida l’amenaça, el fracàs serà col·lectiu."

L'amor crema com palla d'arròs

Avui s'ha estrenat un nou episodi del programa Un país de llibre, que realitza l'equip "audaç" de Barret Films. En aquesta ocasió, l'han dedicat a l'amic Pasqual Alapont, que ens parla d'El racó de Penèlope, obra amb la qual va guanyar el Premi Gran Angular que convoca l'editorial Cruïlla.

Temps enrere vam tenir l'oportunitat de recomanar aquesta divertida novel·la d'Alapont. Després de veure el capítol (que podeu gaudir ací, "actuació" de Toni de l'Hostal inclosa), he agafat de nou el llibre. Recupere ací algunes de les frases que vaig subratllar durant la primera lectura:

• "Per molt lluny que arribe, un home té necessitat de saber que hi ha un lloc on sempre pot tornar, un lloc on un dia va ser feliç."
• "L'amor crema com palla d'arròs, i no té aturador fins que desapareix l'últim bri."
• "Quin valor té empunyar l'espasa quan la victòria és segura?"
• "Que insegur és el nostre món si un revés del destí pot capgirar en un minut les nostres conviccions més sòlides."
• "Les coses passen, i el millor que podem fer és adaptar el nostre vaixell als canvis de l'oratge."

Una garantia. Llegiu-lo. Gaudiu-lo. Recomaneu-lo.

Maremàgnum de premis

La tardor és, al País Valencià, un no parar de premis literaris. Ahir només se'n lliuraven 10 dels grossos, de tot tipus i color. Jo hi vaig assistir, per primera vegada, al lliurament dels Premis Literaris Ciutat de Sagunt, que van ja per la 15a edició. Un acte elegant, àgil i breu que va donar a conéixer els guanyadors de les modalitats de poesia (Antoni Albalat), teatre (Octavi Egea) i Salvador Vendrell (narrativa), que s'estrena com a novel·lista amb un prometedora obra sobre la societat valenciana actual: Quan truquen de matinada. Enhorabona als tres!!!

A l'acte hi vam tenir l'oportunitat de presentar en primícia la nova edició de Després del silenci, una novel·la d'Enric Lluch magnífica de debò, amb la qual va guanyar el premi Ciutat de Sagunt l'any 2010 i que gaudeix d'una bona salut en llibreries i a les aules. De fet, és la primera obra d'aquest certamen que es reedita, i per a l'ocasió els amics d'Onada Edicions n'han renovat el disseny per encetar una nova col·lecció, "Maremàgnum". Si voleu saber més detalls d'aquest projecte positiu i engrescador, orientat al món de l'ensenyament, el dia 22 de novembre a les 20h es presentarà al Centre Octubre de València dins dels actes de la Plaça del Llibre. En donarem més detalls.

Mentre arriben els guanyadors d'enguany (a la primavera), podem delectar-nos amb la magnífica obra d'Enric Lluch, i desitjar llarga vida a aquest certamen!

 

Premis Ciutat de Sagunt

Demà divendres es lliuren els Premis Literaris Ciutat de Sagunt de poesia, narrativa i teatre, que publicaran a la primavera els amics d'Onada Edicions. No hi he estat mai, però enguany que sí que m'ho he pogut combinar bé, em fa il·lusió anar-hi. Si voltes per la zona i t'abelleix acompanyar-nos... ens hi veiem!

Més mitjans que pugen al tramvia groc

Entrevista en directe amb Xavi Blasco a Levante TV el dijous 31 d'octubre.

Dimarts passat vam viure una presentació multitudinària d'El tramvia groc al centre Octubre, amb Ramon Lapiedra exercint les funcions de mestre de cerimònies d'una manera realment brillant. L'obra, publicada per Proa, ja s'ha posicionat en les llistes dels més venuts de no ficció nord enllà (al país en què els mitjans de comunicació publiquen aquesta mena de llistes). A València, continuen apareixent informacions i entrevistes que fan créixer el dossier de premsa que presentàvem ací. 

Entre les novetats més recents hi ha l'entrevista de Salvador Enguix a La Vanguardia, la d'El Mundo-CV (només en paper) i a la revista de cultura contemporània Makma. També el vídeo de MelderomerTV i, aquest dijous, l'entrevista en directe a LevanteTV. 

Llibres #dospuntzero (la pel·lícula)

A principis d'octubre vam participar en el debat sobre literatura i xarxa "Llibres #dospuntzero", gràcies a l'amable invitació de l'ACV Tirant lo Blanc. El vídeo d'aquella sessió, presentada per la presidenta de l'associació, Nathalie Torres, i en la que van intervenir Núria Sendra, Raúl Gálvez i Josep Miquel Aparici ja està disponible. 

Si teniu una estona i us abelleix, podreu conéixer (entre moltes altres qüestions) quina és l'editorial valenciana més activa a Twitter... Feu la vostra aposta?

Un dia especial

Avui és un dia especial per als amants de la bona literatura. Aquesta vesprada tenim una cita ineludible al Centre Octubre de València, perquè a les 19h Joan Francesc Mira presenta als lectors el seu nou llibre, El tramvia groc (Proa), on hi trobem afirmacions tan belles i encertades com aquesta: 

"La memòria és la preservació interior del passat, però també és l'única cosa que dóna alguna llum al present i algun sentit als possibles futurs."

Fa uns dies, mitjançant l'Agència Gesta vam tenir el privilegi d'acompanyar l'autor en la roda de premsa i les entrevistes concertades a la ciutat de València (algunes, encara pendents de publicació). Ens fa especial il·lusió compartir el dossier amb les principals informacions publicades en premsa.

El primer catàleg de Llegir en català

Avui el col·lectiu "Llegir en català", que agrupa 10 editorials independents, ha publicat en línia el seu primer catàleg conjunt amb les novetats d'aquesta tardor. Es tracta d'una nova acció de visibilització, que cal sumar al blog que comparteixen i als actes, presentacions i rodes de premsa que ja programen junts amb l'objectiu de promoure les seues publicacions entre els lectors potencials. 

I la veritat és que fa de molt bon veure, aquest catàleg! 

Les últimes apostes de la col·lecció crims.cat; la incorporació de Dave Eggers a Periscopi; el recull de narrativa negra d'autores de tot el domini lingüístic Elles també maten, que publicarà Llibres del Delicte; les Deu oques blanques de Gerbrand Bakker a Raig Verd... I un llarg etcètera de petits encerts  fruit d'una selecció acurada que ens motiven a la lectura i al descobriment de veus amb una forta personalitat literària.

Estratègies de promoció editorial

El Prezi Estratègies de promoció editorial es pot veure en aquest enllaç.

El passat dia 10 d'octubre vam participar en el II Seminari Els Reptes de l'Edició Digital a la seu de la UOC a Barcelona. La jornada va ser vertaderament interessant, amb intervencions (tant dels ponents com del nobrós públic assistent) diverses i enriquidores, focalitzades en els canvis actuals del sector editorial des de vessants complementàries. 

En aquest enllaç podeu veure el material que projectàrem en la nostra intervenció, centrada en les estratègies de promoció editorial, així com la intervenció de Lluís Miquel Abián, editor del segell digital ILIBUC. Al blog Llibre digital s'hi poden seguir també la resta de ponències.

El saqueig als valencians, en un volum

Temps enrere parlàvem en aquest article d'El País sobre les relacions entre la política i el sector editorial al País Valencià, i ens qüestionàvem el següent:

"Ni tan sols escàndols de gran abast com el cas Gürtel, l’accident del Metro o la Primavera Valenciana tenen una bibliografia comercial mínima. Som, els editors valencians, massa "políticament correctes"? Ens fa por editar sobre el present? No tenen Camps o Blasco qui els publique?"

Doncs bé, demà dimarts 22 d'octubre, a les 19 hores, es presenta al Col·legi Major Rector Peset de València Tierra de saqueo, del periodista Sergi Castillo, el primer llibre que repassa amb exhaustivitat el vessant valencià del cas Gürtel. Una obra valenta i necessària publicada de la mà de Lectio Ediciones i que està tenint una amplíssima repercussió en premsa (en aquest enllaç podeu seguir algunes de les notícies i entrevistes que ha generat ja aquest volum).

Es tracta del primer projecte editorial impulsat amb el suport de l'Agència Gesta, i per això ens faria una especial il·lusió que ens acompanyàreu en aquest acte, que comptarà amb la presència de l'editor de Lectio, Jordi Ferré, i amb Josep Torrent de mestre de cerimònies. 

Esteu convidats/des!!

Alguna cosa falla...

No era la primera vegada que Joan Francesc Mira apareixia a les pantalles de RTVV, però les seues intervencions, com les de la resta d'escriptors valencians, són ben escasses (quan no nul·les) i, en tot cas, descaradament insuficients. 

Per això és també notícia que s'emetera a les notícies, dimecres passat, dia 16, aquesta informació sobre la publicació d'El tramvia groc (Proa). Al vídeo, entrellaçada amb les notes del "Mira que eres linda" de Machín (sic) hi trobem aquesta afirmació de l'autor:

“Llibres d’autors valencians, escrits en una variant valenciana genuïna, tractant de temes valencians i de la ciutat de València, tenen 4 o 10 vegades més lectors a Catalunya que al País Valencià. Veiem, per tant, què falla.”

Aviat compartirem en aquest blog el recull de premsa d'aquella jornada promocional. Un luxe per a l'agència Gesta!