[Imatge d'El Mundo. D'esquerra a dreta i de dalt a baix: Pantaleón Bruguera, Berta Marsé, Irina Salabert, Daniel Vázquez Salas, Ana Merino, Malcolm Otero Barral, Marcos Giralt Torrente, Gonzalo Pontón, Max de la Cruz i Juan Aparicio Belmonte.]
Sempre que faig neteja de papers pendents hi trobe alguna petita joia que paga la pena rescatar. Una de les últimes vegades, quan encara treballava a Bromera, vaig topetar amb aquesta frase, que llegida ara té una sonoritat distinta:
Ara m'hi he retrobat amb un article publicat ja fa un parell d'anys al suplement El Cultural d'El Mundo. Es titulava "Los hijos de los padres que leí tanto". Els protagonistes són fills i néts d'escriptors i editors. Encara que és obvi que la genètica no predisposa qualitats per desenvolupar amb el mateix grau d'encert l'ofici dels progenitors, aquest article ens mostra que, de vegades, s'hereta alguna cosa més que una empresa.
Pantaleón Bruguera, nét del fundador de Bruguera, és ara director general de Tusquets i corresponsable del que ell qualifica (i jo m'hi sume) com un "catálogo de ensueño". Malcolm Otero Barral ha passat per un bon nombre d'editorials i va descobrir autors com ara Eduardo Lago abans de fundar Barril&Barral. De la seua banda, Gonzalo Pontón, fill del fundador de Crítica, va orientar la seua trajectòria en l'àmbit universitari en vista de com l'ofici s'engolia el temps del seu pare; al remat, però, ha acabat fent d'editor d'algunes col·leccions. De la seua banda, Max Lacruz (fill de Mario Lacruz), va crear Funambulista, i amb els estalvis de què disposa, pot publicar amb llibertat les obres que vol.
Fóra interessant un article d'aquestes característiques centrat en l'edició en català. Deixe la idea en l'aire per a qui vulga acceptar el repte...
"No he observado una relación clara de causa-efecto entre el descubrimiento de joyas y la permanencia en el trabajo."Estem tots advertits.
Ara m'hi he retrobat amb un article publicat ja fa un parell d'anys al suplement El Cultural d'El Mundo. Es titulava "Los hijos de los padres que leí tanto". Els protagonistes són fills i néts d'escriptors i editors. Encara que és obvi que la genètica no predisposa qualitats per desenvolupar amb el mateix grau d'encert l'ofici dels progenitors, aquest article ens mostra que, de vegades, s'hereta alguna cosa més que una empresa.
Pantaleón Bruguera, nét del fundador de Bruguera, és ara director general de Tusquets i corresponsable del que ell qualifica (i jo m'hi sume) com un "catálogo de ensueño". Malcolm Otero Barral ha passat per un bon nombre d'editorials i va descobrir autors com ara Eduardo Lago abans de fundar Barril&Barral. De la seua banda, Gonzalo Pontón, fill del fundador de Crítica, va orientar la seua trajectòria en l'àmbit universitari en vista de com l'ofici s'engolia el temps del seu pare; al remat, però, ha acabat fent d'editor d'algunes col·leccions. De la seua banda, Max Lacruz (fill de Mario Lacruz), va crear Funambulista, i amb els estalvis de què disposa, pot publicar amb llibertat les obres que vol.
Fóra interessant un article d'aquestes característiques centrat en l'edició en català. Deixe la idea en l'aire per a qui vulga acceptar el repte...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada