Els Arthur Caravan interpreten "Als companys", d'Ovidi, en el fi de festa de la Nit.
“El País Valencià el faran els mestres o no serà.” Amb aquesta rèplica a Fuster agraïa Francesc de Paula Burguera, divendres passat, el guardó que li lliurava Escola Valenciana. El públic que omplia el teatre Calderón d’Alcoi, majoritàriament ensenyants, li va saber reconéixer el gest amb un fort aplaudiment. L'article del Tipus mòbils d'aquesta setmana, "Reivindicació del bonegó", se centra en la màgia de la Nit d'Escola Valenciana, en el consens que aglutina i en aquells que se signifiquen amb la seua absència, perquè tan significatius són els parlaments com els silencis.
"Les agosarades versions rap de les rondalles d'Enric Valor a càrrec de Rapsodes i Vol de Núvol, i la música sempre brillant dels Arthur Caravan, palesaven la distància abismal que hi ha entre la mediocritat de la classe política dirigent i la creativitat i l'empenta de la societat civil a la que haurien de servir. Però quin país es pot construir mentre qui ens governa es preocupa per causes judicials i s’agenolla per suplicar una foto amb el jefe i qui hauria de ser l’alternativa s’enredra amb llistes de candidats, nòries mediàtiques i taronges podrides? Mentre tot això passa (els passa), qui està al costat del moviment social i educatiu més important que tenim els valencians, amb la que està caient? Més encara: si no els tenim al costat ni tan sols en precampanya, què podem esperar d’ells en endavant?"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada