26 de novembre 2008

Surant enmig del naufragi final

Llig aquest titular del Levante "El sector editorial se mantiene a flote" i, no sé per què, em ve al cap aquest títol de Lluís Alpera. Són les dades de l'estudi del comerç interior del llibre al País Valencià.
De l'allau de dades, destaca l'augment del 10% en la facturació global del sector (en valencià va ser de 16,54 milions d'euros). De la facturació, perquè segons la nota de l'AEPV, el nombre d'exemplars venuts són, si fa no fa, els mateixos que 5 anys enrere. Pel que respecta a la producció: en 2007 s'editaren 2.329 títols en valencià, mentre que 5 anys enrere se'n publicaren 2.675. Contenció o recessió?
Un altre tema per a la reflexió és la gran dependència, pel que fa a l'edició en valencià, de la literatura infantil i juvenil i del llibre de text no universitari (el que coneguem genèricament com a "llibre de text"): aquests dos segments (fonamentalment, de prescripció educativa) sumen el 78% del mercat.
Dades per a marejar-se (com toca, en un estudi així), que es poden interpretar com a qui les interpreta li ve de gust. No vull ser negatiu, més bé tot el contrari. A mi em sembla molt clar que el futur, la "normalitat" del llibre en valencià passa per ampliar el nombre de lectors autònoms, voluntaris, en especial adults que vulguen llegir en valencià amb normalitat.
I un últim apunt: no oblidem que les dades corresponen a 2007, l'any I a.C (abans de la crisi).

1 comentari:

ginjol ha dit...

Ja. El que passa és que en aquest fotut país quan algú sura (ni que siga mínimament) sempre té uns quants enemics pegant-li garrotades al cap per veure si l'acaben d'enfonsar. O passa això a tot arreu?

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...