He tornat a rellegir aquests dies el dossier de L’Espill dedicat a l’Edició i editors. Després de l’afer 62 tot em sembla diferent, així de fugaç és la vida. Trobe matisos nous a les paraules d'Ernest Folch (aleshores a 62, ara a Ara) quan diu: “Des del punt de vista de mercat haurem de patir la reconversió per fer front a la globalització, però com qualsevol altre mercat”. Perfecte. I continua: “És a Catalunya on les grans editorials espanyoles són més agressives”. Es referia a Planeta, nou accionista de 62?
Passe pàgina i em trobe amb l’article d’Isidor Cònsul, director de Proa, aleshores del Grup Enciclopèdia Catalana, que aquesta setmana ha traslladat ja el seu despatx a l'edifici de 62. Hi parla dels llibres de Schiffrin i Epstein, de concentracions a Europa i a Catalunya, del naixement dels grups 62 i Enciclopèdia, i assegura que aquest procés de concentració “ha canviat les regles del joc en el negoci tradicional del llibre. Fora de l’àmbit estrictament català, els grups que surten són gegants transnacionals i multimèdia que disposen d’una multiplicitat de segells editorials i tenen connexions i interessos de tota mena en el món de la comunicació, sobretot a la premsa i a la televisió. La seva estratègia econòmica va de dret a allò que Jorge Herralde anomena la teocràcia del mercat, i el seu objectiu tira de dret a incrementar ràpidament la rendibilitat del negoci.” Doncs bé, aquesta realitat és ja una ídem en el nostre àmbit.
Passe pàgina i em trobe amb l’article d’Isidor Cònsul, director de Proa, aleshores del Grup Enciclopèdia Catalana, que aquesta setmana ha traslladat ja el seu despatx a l'edifici de 62. Hi parla dels llibres de Schiffrin i Epstein, de concentracions a Europa i a Catalunya, del naixement dels grups 62 i Enciclopèdia, i assegura que aquest procés de concentració “ha canviat les regles del joc en el negoci tradicional del llibre. Fora de l’àmbit estrictament català, els grups que surten són gegants transnacionals i multimèdia que disposen d’una multiplicitat de segells editorials i tenen connexions i interessos de tota mena en el món de la comunicació, sobretot a la premsa i a la televisió. La seva estratègia econòmica va de dret a allò que Jorge Herralde anomena la teocràcia del mercat, i el seu objectiu tira de dret a incrementar ràpidament la rendibilitat del negoci.” Doncs bé, aquesta realitat és ja una ídem en el nostre àmbit.
És aquest el futur que ens espera?
Acabe amb un apunt balsàmic de la mà de Sergio Vila-Sanjuan a la mateixa revista: “La supervivència d’un nucli dur d’editorials independents sembla requisit indispensable per al futur de l’edició cultural, entre altres coses perquè les apostes de l’edició independent solen ser més a llarg termini i estan menys sotmeses a pressions jeràrquiques”.
Encara com!
Acabe amb un apunt balsàmic de la mà de Sergio Vila-Sanjuan a la mateixa revista: “La supervivència d’un nucli dur d’editorials independents sembla requisit indispensable per al futur de l’edició cultural, entre altres coses perquè les apostes de l’edició independent solen ser més a llarg termini i estan menys sotmeses a pressions jeràrquiques”.
Encara com!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada