Amb Kafka en la orilla damunt la tauleta de nit, esperant delerós el moment d'encetar-ne la lectura, recupere unes notes que vaig prendre aquest estiu, quan buscava Tòquio Blues en català i no el vaig localitzar en cap llibreria valenciana (i en vaig visitar un fum! És molt preocupant la cada vegada més deficient distribució de les editorials catalanes al País Valencià). Sí que vaig trobar a l’FNAC El meu amor Sputnik, traduït per Concepció Iribarren. Era una edició de butxaca i me la vaig comprar abans que desapareguera per sempre vés a saber per quin motiu. A Murakami eixim.
Segons diu el text de la coberta posterior, es tracta d’una “novel·la d’intriga eròtica”. Les etiquetes sempre són perilloses: l’erotisme no és enlloc, però potser sí que n’hi ha una certa intriga. En realitat, el que hi aboca l’autor japonés és molta reflexió sobre la lectura i l’escriptura. Com aquest pensament del narrador, lector empedreït:
“M’encantava llegir novel·les per distreure’m, però no escrivia prou bé per ser novel·lista; també vaig descartar fer d’editor o de crític, perquè els meus gustos eren
extrems. Les novel·les havien de ser per donar-me un plaer pur, vaig decidir, no part de la feina o l’estudi.”
Aquesta és una impressió que tinc sovint: com que llegir forma part de la meua feina, de vegades no puc distingir si estic llegint o si continue treballant...
6 comentaris:
Te l'has comprat en castellà? Kafka, vull dir
En realitat me l'han regalat, i sí, és en castellà. En aquest cas no podia ser d'una altra manera, venint de qui venia... (secret de sumari, no cal dir-ho!).
Trist tot el que expliques de la distribució a València... i díficil suposo l'establir la línia entre lo que llegeixes per feina o per plaer... doncs en els dos àmbits hi deu haver sorpreses.
Salut,
Murakami forever!!
Tòquio blues és una autèntica delícia, te'l recomane vivament. I la traducció catalana és molt bona, no en renuncies. Jo, com deus saber, em trobe en una situació un tant similar respecte de l'obligatorietat de les meues lectures. Si damunt eres professor de literatura, aleshores el que et planteges és si lliges per gust (eixe deler que senties d'adolescent investigant no-importa-el què) o per augmentar la teua competència literària cara a les classes. Hi ha llibres que "cal" llegir? Hem de fer com deia Calvino una lectura constant de clàssics amb algunes mirades cap als contemporanis? (Quin rotllo, no? aleshores de LIJ res, és clar). Al final ens oblidem que la lectura és una opció d'oci i que, per tant, s'hauria de fer com a un plaer, no com a un castic.
És difícil fer compatible una cosa amb l'altra, Xavi. Però hem d'estar alerta, perquè, per fortuna, estem rodejats de bons llibres, de llibres magnífics, inoblidables, irrepetibles, que ens observen, que ens assetgen. Només ens cal trobar-los. Tant fa si és en el nostre temps d'oci com en l'horari laboral.
Publica un comentari a l'entrada